noticia

Li presento al Dr. Fisher, el metge (homeópata) de la Reina d’Anglaterra

Segurament al Dr. Fisher no li agradaria que li presentessin d’aquesta forma. I és que el seu currículum és prou enlluernador per si solament. Entre altres coses, és director de recerca del Royal London Hospital for Integrated Medicine de Regne Unit (un dels principals hospitals de medicina integrativa d’Europa) i membre del Consell d’Experts en Medicina Tradicional i Complementària de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). És un dels majors experts europeus en la matèria.

Però reconeixerà amb mi que ser el metge personal de la monarca més longeva del món (en actiu als seus 91 anys) és alguna cosa que no pot deixar d’esmentar-se. La família real britànica porta tractant-se amb homeopatia des de fa diverses generacions, des de l’època de la reina Victoria.

Però òbviament no va ser dels seus il·lustres pacients del que el Dr. Fisher (el del centre en la imatge d’a dalt) va ser a parlar a Sant Sebastià. La seva intervenció es va centrar a esmicolar els últims avanços científics a nivell internacional en la matèria.

No vull aclaparar-li i no vaig a detallar-li tots, però com a pinzellada ha de saber que la base de dades científica Core-Hom (que recull tot el que es publica sobre aquest tema en publicacions científiques i mèdiques) conté a dia d’avui 1.137 assajos clínics, 489 d’ells aleatorizados. A més, 534 són assajos controlats enfront de placebo i 174 assajos comparatius enfront de tractaments convencionals. Qualsevol que tingui interès pot entrar en la base de dades online i comprovar-ho. (2)

Em pregunto si és això falta d’evidència científica…

Alguns d’aquests estudis comparen l’ús de medicaments convencionals enfront de medicaments homeopáticos. Un, per exemple, estudiava la fluoxetina (principi actiu del famós antidepressiu Prozac) enfront dels medicaments homeopáticos, resultant guanyadors aquests últims.

“Hi ha moltes proves, molta evidència; molts estudis de gran qualitat i a més reproduïbles”, explicava el Dr. Fisher, detenint-se també en l’eficàcia demostrada del Gelsemium (un medicament homeopático molt utilitzat per a l’ansietat) i d’un altre a força de arnica per a la cicatrització dels teixits.

M’encantaria que els periodistes i columnistes que, en parlar d’homeopatia, es limiten a repetir que “no hi ha evidència científica” xerressin una estona amb el Dr. Fisher… Potser matisessin la seva opinió.

Marc Henry, el científic que va venir a explicar per què funciona l’homeopatia

“Jo sóc un científic. Podem fer filosofia respecte de l’homeopatia, però com a científics cal estar als fets”. Tota una declaració de principis la del professor Henry (el primer per la dreta a la foto d’a dalt).

Marc Henry és Professor de Física i Química Quàntica a la Universitat d’Estrasburg. Allí treballa amb el premi Nobel de Medicina en 2008 Luc Montagnier en la recerca de les ultradiluciones dinamitzades, que són el mitjà d’elaboració dels medicaments homeopáticos, amb els quals es busca que es produeixi una resposta en l’organisme perquè ell mateix reaccioni i provoqui la curació.

La física quàntica és una ciència complexa, però que està servint per desentranyar la composició i estructura dels medicaments homeopáticos, així com el seu mecanisme d’acció.

Aquests medicaments es presenten en grànuls, glòbuls o gotes, i porten sempre el nom en llatí de la matèria primera (d’origen natural), un nombre (que expressa la quantitat de vegades que ha passat pel procés de dilució) i una o dues lletres (que indica el tipus d’escala o procés utilitzat per fer la dilució).

Així, per exemple, una dissolució que porta 2C significa que la substància activa ha estat diluïda una part en 100 i després una part d’aquesta dissolució ha estat novament diluïda una altra vegada en 100. Per tant, un preparat en una dissolució 2C significa que té una part de la matèria primera per cada 10.000 parts de solució.

Es tracta d’una quantitat molt petita, petitíssima, i això és el que porta als escèptics a assegurar burlonamente que els medicaments homeopáticos no poden funcionar doncs “no són més que aigua”.

Amb els coneixements científics dels quals es disposava fins ara, era impossible donar credibilitat al que l’evidència clínica i la millorança dels pacients mostrava: que els medicaments homeopáticos funcionen. Però la física quàntica ha canviat les coses.

La física quàntica estudia el comportament de la matèria quan les seves dimensions són diminutes, a escala nanométrica o fins i tot menor. Els avanços en la física quàntica han anat permetent avanços que fins a fa gens semblaven de ciència ficció: en electrònica, computació, nous materials, altes energies, criptografia… i homeopatia.

En les dilucions homeopáticas el que queda no és només aigua, sinó “aigua amb alguna cosa”. I aquest alguna cosa, que és informació codificada en la seva estructura, és el que actua en la cèl·lula. Abans no podia mesurar-se, però ara sí.

I per fer-ho, el professor Henry va prendre dos remeis homeopáticos, el Cuprum metallicum i el Gelsenium sempervirens, estudiant què hi ha en ells després de cada dilució. Per a això van utilitzar ressonància magnètica nuclear i una tècnica molt nova d’anàlisi electrofotónico.

I va arribar l’evidència: després de cada dilució sempre queda alguna cosa, fins a en les dilucions més altes. I cada dilució pot actuar de forma diferent a nivell cel·lular.

“Els remeis homeopáticos no són aigua i sucre; sinó que s’usa aigua i sucre per transmetre la informació que contenen”, conclou Marc Henry, que reclama més inversions en recerca per precisament dotar a l’homeopatia de major evidència científica… d’aquesta precisament que els atribueixen que no té.

Niurka Meneses: l’homeopatia funciona en les plantes… també és “efecte placebo”?

Niurka Meneses (la somrient dona que apareix a l’esquerra de la foto) és investigadora i professora en el departament de química i bioquímica a la Universitat de Berna, a Suïssa. És una de les figures més rellevants en agrohomeopatía, és a dir, en l’aplicació de l’homeopatia a les plantes.

La investigadora Meneses va arribar a l’homeopatia des de l’escepticisme, segons va explicar als assistents al congrés. Malalta d’asma des de feia molts anys, gairebé a la desesperada va ser a donar amb un metge homeópata, que va aconseguir (enfront de la seva pròpia sorpresa com a pacient) que les seves crisis asmáticas s’anessin espaiant, anessin menys intenses, i finalment desapareguessin per complet. Intrigada per una pràctica mèdica i farmacològica que no entenia, va decidir estudiar-la i aplicar-la en el seu propi laboratori… agrícola.

Ha fet infinitat d’experiments i està desenvolupant un mètode propi que permet controlar plagues i malalties, ajudar al creixement de les plantes, potenciar l’efecte dels biofertilizantes, aconseguir collites més abundants i nutritives… i sense una sola gota de substàncies químiques.

La doctora Meneses va compartir alguns de les seves troballes amb els assistents, com usar Calcària carbònica 30 CH per eliminar els llimacs en les plantacions d’enciams, usar Silícia terra en plantes amb creixement lent o atacades per fongs o Apis mellífica en plantes molt primes a causa d’una alta producció.

Sentint-la és difícil no pensar que la difusió de la agrohomeopatía suposaria un avanç enorme per als productors, tant pel seu baix cost com per la independència que els permetria tenir respecte als fabricants de agroquímicos, així com l’obtenció de collites lliures de químics i ecològiques. Anem, que beneficiaria als productors, als consumidors i al medi ambient en general.

I a més, tindria un avantatge addicional, tal com destaca la doctora Meneses: “contribuir a acabar amb una altra de les crítiques recurrents cap a l’homeopatia: la dels quals diuen que no funciona, sinó que és només l’efecte placebo”.

Realment, creu vostè que quan s’administra homeopatia a uns enciams i a unes altres no, o a una fila de raves i a uns altres no, les plantes que són tractades experimenten l’efecte placebo i fa que desapareguin els llimacs, els fongs o creixin millor?

Dr. Elio Rossi: 20 anys d’experiència de l’homeopatia en la sanitat pública a Toscana

S’imagina un sistema de salut públic en el qual l’homeopatia, l’acupuntura i la fitoteràpia estiguessin incloses i els pacients tinguessin accés a elles amb total normalitat i sense cost addicional? Doncs això ocorre a Itàlia, concretament a la regió de Toscana.

Per aconseguir-ho la clau va ser integrar la medicina complementària en el pla sanitari de la regió, i d’allí va passar a reconèixer-se a nivell nacional. El Dr. Elio Rossi (tercer per l’esquerra en la fotografia d’a dalt), metge especialista en malalties infeccioses i director de la Clínica Homeopática de l’Hospital Provincial de Lucca, va estar desgranant davant els assistents l’experiència després de 20 anys de funcionament, que va donar l’any passat servei a 2.500 pacients de forma presencial, reforçat amb un servei telefònic.

Especialment cridaner (amb ulls d’aquí) és el tractament dels pacients oncològics, que reben una assistència integral, atesos per oncólogos responsables dels seus tractaments amb radioteràpia o quimioteràpia però treballant braç a braç i en perfecta coordinació amb homeópatas, fitoterapeutas i acupuntores. (3)

“El 90% dels pacients arriben a la consulta remesos pel oncólogo, i els atenen alhora el oncólogo i l’especialista en medicina complementària”, detalla el Dr. Rossi, que destaca que aquest tipus de pacients reben consells molt amplis, específicament de tractament oncològic però també tractament complementari i consells de dieta, activitat física, etc.

Dr. Díaz: esmicolant els resultats del EPI3

França és un altre lloc en el qual la medicina complementària està integrada en el sistema de salut públic. Per això en el marc d’aquesta jornada també es va parlar dels resultats del EPI3, el major estudio fàrmac-epidemiològic realitzat en atenció primària al país veí. (4)

En aquest ampli estudi, realitzat per un equip independent i publicat en 11 articles científics de diferents revistes internacionals, han participat 8.559 pacients i 825 metges d’Atenció Primària. Tots els grups de metges usen diferents tipus de mètodes terapèutics segons la seva elecció, incloent medicaments convencionals i homeopáticos (és a dir, que els medicaments amb els quals tractaven als seus pacients, anessin homeopáticos, convencionals o tots dos, eren els que ells consideraven en cada cas concret segons el seu criteri).

Les seves conclusions les va esmicolar el Dr. Gualberto Díaz, Metge Especialista en Medicina Familiar i Comunitària al nostre país i Responsable Científic de l’Assemblea Nacional d’Homeopatia.

Els seus resultats són accessibles a qui vulgui consultar-los, però per destacar alguna dada, posen de manifest que els pacients participants en l’estudi amb infeccions respiratòries tractats amb homeopatia van prendre un 57% menys d’antibiòtics; els que tenien dolor múscul-esquelètic van consumir un 46% menys de antinflamatorios; i els que patien depressió, ansietat i somni van utilitzar un 71% menys de psicotrópicos. “S’ha demostrat que es poden consumir menys medicaments convencionals, com els antibiòtics, els psicótropicos o els antiinflamatorios, l’ús indegut dels quals és un problema de salut pública. A més, aquesta disminució en el consum de medicaments redueix al seu torn les reaccions adverses associades a la seva presa”, va explicar el Dr. Díaz.

I vostè què opina?

A França, Alemanya, Àustria, Suïssa, part d’Itàlia i molts altres llocs l’homeopatia està inclosa en la sanitat pública. A Austràlia, Israel, Cánada i Japó, entre uns altres, s’utilitza amb absoluta normalitat. A Estats Units el seu ús s’ha incrementat un 15% en cinc anys… Dóna què pensar. Els metges homeópatas són mèdics com els altres, només que a més de recórrer a els recursos convencionals (per descomptat que prescriuen antibiòtics quan és necessari, per posar un exemple!), recorren també a aquestes altres alternatives, buscant la mínima agressivitat dels tractaments i la curació de les patologies des de dins del propi pacient.

I una altra dada cridanera analitzada en la jornada i en el qual coincideixen tots els estudis i enquestes que es realitzen a l’ample i llarg del món: els pacients que recorren a l’homeopatia tenen un nivell educatiu més alt i un estil de vida més saludable, a més d’una actitud més activa respecte a la seva pròpia salut. També dóna que pensar, veritat?

Aquesta és la crònica de la I Jornada sobre Evidències Científiques en Homeopatia viscuda des de dins.

Luis Miguel Oliveiras i l’Equip de Salut, Nutrició i Benestar.

******************************************************************

Fonts:

  1. I Jornada sobre Evidencias Científicas en Homeopatía. San Sebastián. 17 de julio de 2017. www.cienciahomeopatia.com
  2. https://www.hri-research.org/resources/research-databases/core-hom/
  3. Oficialmente se refleja en la pertenencia al “Oncology Network of the Tuscan Tumor Institute” a nivel regional, y en “European Commission Initiative on Breast Cancer (ECIBC)” a nivel europeo.
  4. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=duru+epi3

Vols més informació? Contacta amb nosaltres

Su nombre *

Su e-mail *

Teléfono *

Asunto

Su mensaje

Introduce el siguiente código más abajo: captcha